MIRIAM MARTÍNEZ
” JARDINERÍA – EFÍMERA “ para reconciliarse con el medio natural, Jardinería-Efímera propone un acercamiento a esta naturaleza que convive de modo directo-indirecto entre nuestras calles, casas, etc…mostrándonos que es vegetación común (no son malas hiervas) es vegetación útil e incluso en ocasiones se cultiva para el consumo. Para ello propongo un acercamiento más sutil a la naturaleza que nos acompaña, esa vegetación que nace de manera silvestre en los resquicios de las calles y casas de Carrícola, esa vegetación que crece en pequeños rincones, huecos, hendiduras, etc., de nuestras ciudades. Se podría hablar de ella como esa naturaleza del romanticismo, pura y sublime que se levanta en nuestras ciudades. Creando un mural a modo de jardín, como si de un parque se tratara.
http://www.jardines-efimeros.com
REME TOMÁS
” L’ANAU DEL PONT “
El lloc on està ubicada la nou, fa d’ ella el record viu d’aquest arbre, que vivia en este entorn. Ara un parc ple de xiquets, majors, de vida i testimonis. El record dels nostres avantpassats passarà als menuts, amb les seues històries viscudes, a l’entorn d’aquest paratge.Perquè per a mi, la memòria és molt important. Es la nostra història de poble, la que es perd si no es conta. La que s’ha de contar per a que no es perga. La que no està escrita en cap lloc, sols en la biblioteca de la vida, a la retina dels nostres majors.En l’antiguitat es creia que els fruits tenien propietats medicinals segons la seua forma física. Es evident que la nou te forma cerebral i per tant li s’atribuïen propietats per potenciar la memòria. Que sorpresa que l’interior de la closca de la nou, reproduís l’interior del cor humà. També serà beneficiosa per al cor…?
RAFAEL CALBO
” ARBRE – FANAL “
L’associació d’imatges, aparentment sense cap relació, com és un fanal i l’ombra d’un arbre, es pretén crear –dintre de l’àmbit de la poètica visual– una intervenció plàstica de significació metafòrica (un fanal que projecta l’ombra d’un arbre). És a dir, la natura a Carrícola està present, fins i tot, en l’ombra projectada d’un element urbà. La imatge resultant té una vessant doblement surrealista, és a dir, per una banda, com ja s’apuntat, l’associació de dos elements sense relació i, per altra, el fanal projectaria dos ombres en la major part del temps no convergents, és a dir, l’ombra pròpia i l’ombra simulada.
“
MIGUEL FERRI” ROSA DELS VENTS “
Aquest estel de huit puntes ens marca els quatre punts cardinals i el rumb dels vents: tramuntana, gregal, llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent i mestral. Obra realitzada amb trossos de fusta, de diferent grandària, reciclats i emmetxats amb claus de ferro que formen un gran puzle de moltes peces, que col.locat en la façana de pedra de la casa ens recorda els materials tradicionals emprats en l’arquitectura de la comarca: pedra, fusta i ferro.
Els punts cardinals ens mostren l’orientació correcta, encara que ens semble que la seua col.locació estiga invertida.
Tot un símbol que ens convida a mantindre el camí correcte en les nostres vides per tal de no desviar-nos de l’itinerari que ens havíem marcat.
ROSA BARRACHINA
” BIO – VIDA ”
Elijo la condición del árbol.
Porque come luz,
qué delicia desayunar transparencia,
almorzar lucidez
cenar ocasos anaranjados.
Y con ellos construir el verdor
y la sombra
y la rara nube que es toda copa
donde se esconde el canto de los pájaros.
PASQUAL GÓMES, ADELA ALTABERT
” TERRES DE LA VALL ”
El projecte fa des de Carrícola, un homenatge a les terres de la Vall d’Albaida. Amb la recollida de terra de tots i cadascun dels pobles de la Vall, y formant una gran quadrícula, en la qual, els diversos quadrats de 5×5 estan recoberts amb la terra dels diferents pobles que conformen la comarca.
” CAMINAR SOBRE LA LINEA CURVA ”
La composición parte de elementos simbólicos que permiten expresar un sentimiento de pertenencia sobre el lugar, las imágenes transferidas están de acuerdo con el pensamiento de que partir de un recorrido la pieza toma forma y se abre paso como un ideal basándose en el andar i de intereses personales desde mi propia obra.
MARCO RANEIRI
” LLAVORS “ archivo de semillas locales: semillas de la huerta, de árboles y de plantas medicinales… El archivo está acompañado por un mapa del territorio de Carricola en el cual están señalados los lugares de interés (árboles singulares y con historias, locación de las huertas, de las matas de plantas medicinales…)
NURIA SÁNCHEZ – PABLO GUILLÉ
” EL HOGAR DEL PAN “
El proyecto “Hogar del Pan” pretende dotar a los vecinos de Carrícola de un horno de pan de acceso público, utilizando para ello elementos naturales localizados en el mismo medio donde nos encontramos. Utilizando la tradicional técnica del adobe, con tierra húmeda compactada, levantada hasta formar una estructura sólida y resistente que albergará en su interior el fuego, por tanto el “hogar”, para la elaboración del pan. La boca de entrada de los alimentos está en una cara frontal. tendrá un uso público para la población de Carrícola como horno y cómo símbolo de unión de los habitantes alrededor del “hogar”.
CRISTINA GUZMÁN, FERNADO CLIMENT
” ORONETES “
El projecte esta relacionat amb l’habitatge, al lloc protector, la casa. Habitem espais buits que ens protegeixen… Ens donem calor i vida, ens donen protecció. Aquests nius són construïts per contenir els ous, d’on més tard naixeran les petites oronetes, serà la llar on viuran tot l’estiu, ací, a casa nostra. Les protegirà fins al moment que comencen a volar cap altres terres més càlides, que les acolliran fins la propera primavera. Aquesta instal·lació suplirà el record i farà més curta l’espera.
BIODIVERS 